Afectació de béns a l’activitat
Els autònoms són treballadors que fent l’ordenació per compte propi de mitjans materials i humans desenvolupen una activitat econòmica. Per això, molts recorren a alguna modalitat d’arrendament per dur a terme la seva activitat com el rènting.
Per als autònoms, contribuents per activitats econòmiques a l’IRPF, es determina a l’article 29.2 de la LIRPF el següent respecte a la possibilitat d’afectar béns a l’activitat:
«2. Quan es tracti d’elements patrimonials que només serveixin parcialment a fi de l’activitat econòmica, l’afectació s’entendrà limitada a aquella part dels mateixos que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En cap cas no seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.
Reglamentàriament es determinaran les condicions en què, no obstant la seva utilització per a necessitats privades de forma accessòria i notòriament irrellevant, determinats elements patrimonials es puguin considerar afectes a una activitat econòmica».
I el desenvolupament reglamentari, estableix: (Art. 22.2 RIRF)
No s’entendran afectats:
1r Aquells que s’utilitzen simultàniament per a activitats econòmiques i per a necessitats privades, llevat que la utilització per a aquestes últimes sigui accessòria i notòriament irrellevant d’acord amb el que preveu l’apartat 4 d’aquest article.
Les despeses associades a l’arrendament es determinen, per als autònoms en estimació directa, d’acord amb les normes de l’impost sobre societats
El criteri que determina l’esmentada Resolució Vinculant de la DGT és el següent:
“Manifestada la necessitat de l’afectació exclusiva del vehicle a l’activitat, en cas que la tinença del vehicle derivés d’un contracte de rènting, per a la deduïbilitat de les quotes derivades de l’operació de rènting cal acudir a l’article 30 de la Llei de l’impost, que disposa que el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà segons les normes de l’impost sobre societats (…).
(…)
Per tant, si el contracte de rènting (…) tindran la consideració de despesa fiscalment deduïble la càrrega financera satisfeta a l’entitat arrendadora i la part de les quotes d’arrendament financer satisfetes corresponent a la recuperació del cost del bé, aquesta darrera amb el límit de l’import que resulti d’aplicar a aquest cost el duple (el triple, si té la consideració d’empresa de dimensió reduïda) del coeficient d’amortització lineal segons taules d’amortització oficialment aprovades que correspongui al bé esmentat. L’excés serà deduïble en els períodes impositius successius, respectant el mateix límit”.
Normativa:
- Art. 29. 2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
- Art. 22.2 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
- Resolució Vinculant de la Direcció General de Tributs, V1937-21 de 21 de Juny de 2021